7 / 100
7
Falla
RIu BIdASoA
•
ComTE ToRREFIEL
L’originalitat d’este hospital era que a banda de donar ajuda humanitària als internats,
se’ls tractava també metgessament el que signi ca que estem davant de la fundació del
primer centre psiquiàtric del món.
Continuem la nostra història…
Uns anys més tard, es va veure la necessitat de crear una confraria que ajudara a
mantindre-ho, es van redactar els estatuts “
capitols
” i després de presentar-los davant del
rei quedà fundada la confraria de “
Nostra Dóna Santa Maria dels Inocents
”. Aquesta acollia
a tots els desemparats, dements, xiquets expòsits, presos, donzelles pobres i ns i tot pro-
tegia a les “
fembres pecatrius del bordell
” situades en el barri del Carme ns al segle XVIII.
La constitució de la Confraria va tindre efecte el 28 de setembre de 1414, jornada en
què va celebrar el seu primer capítol, sent admesos a la mateixa 58 barons i quatre do-
nes, que van triar Prior, 12 consellers, l’Escribano i el Síndic. La previsió inicial estatutària
xifrava en 100 sacerdots, 300 barons i 300 dones les persones que podien ser confrares.
El Prior sempre seria un sacerdot. Els càrrecs de la junta es renovaven tots els anys. A la
dita condició es va acordar prohibir que els rics, cavallers i notaris pogueren accedir a ella.
El 5 d’octubre de 1416, el rei Alfons el Magnànim signà un Reial Privilegi autoritzant
la construcció d’una imatge per a la Confraria. En 1417 tenim la primera notícia de l’exis-
tència d’una imatge pertanyent a la confraria i en 1426 en un dels inventaris de la Con-
fraria consta “la imatge que va sobre els cóssos” fent clara al·lusió a una imatge que es
col·locava sobre els cossos dels difunts. En 1451 un altre inventari arreplegà amb més
exactitud la dita imatge:
“Imatge de la Verjurada María e ab els Jhs al bras ab la creu al coll
i Ignocents al peus e dos angels”
La imatge aniria prenent amb el pas del temps el nom de “
Nostra Dóna Sancta María
dels Ignocents
” a què s’afegia de vegades també “
dels folls
” (bojos), però el 3 de juny de
1493 per un Reial Privilegi del Rei Ferran el Catòlic es va decidir que a partir d’eixe moment la imatge fora intitulada com “
Nostra Dóna
dels Desamparats
”.
Encara que la tradició popular embolica en un halo de misticisme i devoció eixa primera construcció de la imatge de la verge: “
La
feren els angels
.”
Havien passat ja quasi quatre anys des d’aquell discurs que va provocar la construcció de l’hospital i la creació de la confraria
que ho va sustentar, el pare Jofre estava content i perquè no dir-ho orgullós de tal obra, en eixos dies en què la institució do-
nava els seus primers passos la confraria li va demanar la necessitat de tindre una imatge representativa, ho tenia clar, devia
de ser la Mare de Deu. Però ara el difícil era buscar eixa imatge i més encara qui la poguera crear.
Van passar els dies i es van presentar tres jóvens pelegrins al pare, dient-li que havien sentit que buscava una imatge de la
Verge per a donar-se-la a l’hospital, ells es van oferir a fer-la en tres dies, però amb la condició que en eixe temps se’ls deixara
treballar i no se’ls molestara. Encara que un poc intrigat el pare va accedir i es va limitar durant eixos dies a portar-los l’aliment
i els materials que li sol·licitaven. Tancats en una xicoteta capella ningú va veure el fruit del treball que els pelegrins guardaven
gelosament.
Al quart dia inquiet per no saber res dels seus invitats va accedir al taller on havien estat treballant. Els pelegrins havien desa-
paregut, però la imatge que tenia davant li va meravellar tant que un pensament es va apoderar d’ell, era un treball tan perfecte
que només els àngels ho havien pogut crear.
La Geperudeta…
En un principi, la imatge de la Mare de Déu era una imatge jacent, és a dir anava tombada sobre els fèretres dels difunts i els acom-
panyava així en el seu enterrament, la imatge podria tindre davall el seu cap un xicotet coixí fet que fa que al posar-la en peu aparega
eixa inclinació de la mateixa i la sensació de tindre “gepa”, quelcom que fóra de molestar els seus dels els fa sentir encara a més
afecte, ja que pareix que els mire quan s’acosten o prostren davant d’ella.
La iconogra a actual, tal com la podem veure hui en dia en la seua Basílica, és una imatge en peu, amb la tradicional curvatura de
la seua esquena i amb el rostre mirant cap avall. Porta un ram d’assutzenes i una rosa (símbols de puresa) a la seua mà dreta i al Xiquet
Jesús al braç esquerre. El Xiquet porta una creu recolzada sobre el seu muscle (en al·lusió a què porta el pes dels pecats dels hòmens
sobre si). Dos xiquets agenollats (Santos Innocents màrtirs) enfrontats i amb les mans juntes dirigint la seua mirada cap al rostre de la
Mare de Déu, mentre que el mant de la Mare de Déu els dóna protecció i empara. Per darrere del seu cap veiem el nimbe format per una
aurèola d’estreles (Apocalipsi de Sant Joan), a més porta la corona que la proclama Regina dels Cels. Es cobreix amb un gran mant a
manera de casulla brodada amb ls d’or que li cobreix ns als peus.