5 / 100
Falla
RIu BIdASoA
•
ComTE ToRREFIEL
ISABEL DE VILLENA
Naix a la ciutat de València en 1430, de família noble va que-
dar òrfena als quatre anys i als quinze va ingressar en el convent
de les Trinitàries de València. Va obtindre el càrrec d’abadessa
als trenta, càrrec que va ostentar ns a la seua mort en 1490
havent complit 60 anys.
Isabel de Villena segueix una vida de contemplació i espiri-
tualitat que la duu a escriure diversos tractats, però dels quals
solament s’ha conservat una única obra “Vita Christi” (Vida de
Crist), obra que li ha valgut un reconeixement universal, en trac-
tar la vida de Jesucrist des del punt de vista de les dones que ho
envolten en el seu camí a la passió i mort.
La dedicació a les lletres d’una dona, no és molt freqüent
en la seua època i sens dubte s’ha d’emmarcar en l’esplendor
cultural que sacsejava la València del segle XV.
“E com la Mare de Déu deliberava combregar, lo dia ans deya al seu
amat secretari, sanct Joan, que li tingués aquella sagrada hòstia una
gran estona davant ans que·l rebés quant deya missa perquè,
contemplant e mirant en aquell excel·lent e amorós sagrament, pogués
largament sentir los delits e tresors en aquell amagats. E la Senyora,
per la molta amor que tenia al puríssim Joan, comunicava-li grans
secrets e alteses de aquell divinal sagrament; de açò parlaven ab
tanta fervor e devoció que ja paria fossen fora de la mortal vida. E,
transformats en amor de aquell gloriós sagrament, ab una singular
devoció se partien, tancant-se la Senyora en la sua cel·la e sanct
Joan anant a la posada sua.E la prudentíssima Senyora despenia aquella
nit en preparació tan singular que no basta lengua angèlica, ne menys
humana, a poder-la recitar.”
JOAN ROÍS DE CORELLA:
Va nàixer probablement a Gandia cap a 1438 i va morir a
València en 1497.
Va sofrir en vida la persecució de la Inquisició i la seua obra
culta, retorçuda i difícil va ser oblidada durant segles. Tal vega-
da estiguem davant el menys conegut dels clàssics del S.XV,
encara que la seua obra va tindre una notòria in uència en els
escriptors més recordats com Ausiàs March i Joanot Martorell.
Aquesta persecució explica la desaparició de Corella de
la vida pública valenciana a partir de 1480. Es va lliurar de les
ames però no del silenci de la seua obra que li va imposar
la Inquisició.
La seua obra compren una gran diversitat de gèneres en vers
i prosa amb temes tant profans com a religiosos. Un dels seus
poemes més coneguts és la “Balada de la garsa i l’esmerla”
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
pennatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que, del mirar, mos ulls resten alegres.
I al seu costat estava una esmerla
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre
que pogués dir les llaors de tal perla.
I ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
«Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu.
Que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»
EL SEGLE d’oR VALENCIÀ
5