La Mare de Deu dels Desemparats, patrona de la ciutat
de València.
Fins ací tots els sabem, però Quina és la seua història?,
Per què eixe nom?
Per a conéixer algun d’estos detalls haurem de remun-
tar-nos en el temps molts, molts anys…
El 24 de febrer de 1409 el pare Jofré es dirigia cap a la
catedral per a pronunciar el seu sermó. Era Diumenge
de Quaresma, feia fred i caminava de pressa abstret en
les paraules que pronunciaria als seus feligresos. En gi-
rar el cantó va veure vagarejar a uns xiquets, creient que
estaven jugant va esbossar mig somriure i continuà el
seu camí, però uns crits el van detindre i va tornar sobre
els seus passos. Els xiquets estaven llançant pedres a
un dels molts dements abandonats que pul·lulaven per
la ciutat. Després d’enlletgir-los la seua conducta i de
que el boig fugira espantat, va pensar a canviar el seu
sermó. La situació li havia deixat consternat i pensatiu.
Estes són part les seues paraules eixe dia en la catedral:
”En la present ciutat ha molta obra pía é de gran
caritat é sustanció: empero una ni manca, que´s de
gran necesitat, so es un hospital o casa hon los pobres
inocents é furiosos acollits...perque sería sancta cosa
é obra molt sancta que en la ciutat de Valencia fos
feta una habitació ó hospital en que semblants folls é
inocents estiguesen en tal manera que no anasen per
la ciutat ni poguesen fer dany nils ne fos fet”
Resumint, era urgent la creació d’un Hospital que acolli-
ra estes persones impedint que feren o els feren mal…
Els seus dots d’orador eren coneguts i les seues pa-
raules no van caure en sac foradat. Un dels mecenes de
la ciutat, Lorenzo Salom, les va recollir i junt amb deu dels
seus amics van aportar el fons per a la seua creació. Les
obres van començar el 9 de maig d’eixe mateix any i, des-
prés d’obtindre els permisos del rei Martin l’Humà i del
Papa Benet XIII, es va inaugurar l’1 de juny de 1410
“l’Hos-
pital d’inocents, folls i orats ”.
La mare de deu dels desemparats