3 / 100
nomenat cavaller i se li va concedir l’Alcaldia
de la Vall d’Uixó.
Els seus poemes són de tipus amorós
però sempre des del punt de vista cava-
lleresc on exalta gures femenines del seu
entorn com era la seua germana Isabel. Ex-
perts en la seua obra asseguren que el seu
èxit es deu per la seua atenció al ritme i a les
formes clàssiques.
De la seua obra es conserven 18 poemes
que són su cients per col
•
locar-ho entre els
poetes més destacats de l’Edat Mitjana.
Ací un fragment d’un dels seus més co-
neguts:
Estramps
Jus lo front port vostra bella semblança,
de que mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remiran la molt bella figura
de vostra ffaç m’es romassa l’empremta,
que ja per mort no s’en partra la forma;
ans quant seray del tot fores d’est segle,
çels qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe…
AUSIÀS MARCH
(Beniarjó 1397- València 1459). Va nàixer en
el sí d’una família de la petita noblesa amb
a cions poètiques.
Senyor de Beniarjó, Pardines i Benissa,
falconer major del rei Alfons el Magnànim va
ser nomenat cavaller en 1419, va participar
també en l’expedició a Còrsega i Sardenya i
a altres contra els pirates en el Mediterrani.
Als vint-i-set anys es va retirar a les seues
possessions i ja mai més eixiria de la seua
terra. Va començar a escriure en 1430. Es va
casar dues vegades, encara que va enviduar
les dues i va morir el 3 de març de 1459 a
València deixant cinc lls, cap d’ells legítim.
Està soterrat en la Catedral de València, prop
de l’entrada per la porta de la Almoina, on una
llosa en el sòl commemora aquest fet.
En la poesia d’Ausiàs March destaca el
tema amorós, però també la religió i la mo-
ralitat. La seua obra està constituïda per 128
poemes amb més de 10.000 versos, i alguns
experts ho divideixen en dues èpoques. Una
primera de joventut, on els poemes són més
breus i exalten l’amor i una segona on són
més extensos i re exiona envers l’espiritua-
litat, la mort i la religió escrits en la vellesa.
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
JAUME ROIG
Va nàixer a la ciutat de Va-
lència a principis del segle XV,
va estudiar medicina a Lleida i
a París seguint la tradició famili-
ar ja que el seu pare i el seu avi
també ho van ser. Va adquirir un
gran prestigi en l’exercici de la
medicina i en 1434 va ser no-
menat examinador de metges,
càrrec que solament durava un
any i que ell va repetir en diver-