4 / 100
ses ocasions. Va ser també metge particular en ocasions de la
reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim. Casat amb Isabel de
Pellicer va tindre sis lls, varis dels quals van seguir el camí de la
religió. Va morir a València en 1478 dies després de colpejar-se
el cap en descavalcar d’una mula.
La seua obra més important és L’Espill, escrita en la vila de
Callosa on s’havia refugiat d’una epidèmia de pesta que assola-
va la ciutat de València. En ell tracta en vers el tema de la mal-
dat de la dona, salvant solament a dues: la seua mare i la Verge
Maria. Escrit en un sentit satíric alerta dels perills que comporta
la relació amb les dones amb una clara intenció moralitzadora.
Molt haguí grat
d´aquell país;
mai viu divís,
bandolejar
ni breguejar;
hòmens prou rics
e pacífics,
suaus, benignes;
dones malignes
moltes vegades
viu condemnades;
mil bandejaven,
més ne penjaven
que de raïms
per varis crims.
Una en penjaren,
viva escorxaren,
gran fitillera
e metzinera.
JOAN MARTORELL
Naix a Gandia l’any 1414, va ocupar el càrrec de procurador
de Dénia i Xàbia, va visitar Orient i segons escrits històrics va
estar també a Anglaterra, Portugal i Nàpols, i aquest veure món
va ser fonamental per escriure una de les millors obres, segons
Cervantes el millor llibre del món, que va ser
Tirant Lo Blanc,
catalogada com la primera gran novel
•
la
moderna, sorprenent i original d’una excel
•
lent narrativa pròpia
d’un gran escriptor que ha llegit i viatjat molt. És l’obra més re-
presentativa de les lletres valencianes, on descriu a Tirant com
un cavaller model de virtut, valentia i força, però a diferència dels
poders exagerats d’altres herois literaris, és també un cavaller
humanitzat capaç de sofrir i patir.
Martorell mor en 1468 a València i no veu acabada la seua
obra que al nal aconsegueix imprimir-se el 20 de novembre de
1490 de la qual es van fer 700 exemplars dels quals hui en dia
sobreviuen tres, un d’ells a la Universitat de València.
L’any 2006, s’estrenà la pel
•
lícula Tirant el Blanco, encara que
de la novel·la solament es conserva el personatge i alguns dels
seus ideals.
L’any 2010 és l’any triat per la Generalitat Valenciana per ho-
menatjar a Joan Martorell i la seua Tirant lo Blanc, una de les
obres mestres de la literatura medieval europea.
“Antigament l’orde militar era tengut en tanta reverèn-
cia, que no era decorat de honor de milícia sinó lo fort,
animós, prudent e molt spert en lo exercici de les armes.
Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa,
com per la prudència e indústria dels batallants diver-
ses vegades los pochs han obtesa victòria dels molts:
la saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les
forçes dels enemichs. E per ço foren per los antichs or-
denades justes e torneigs, nodrint los infants de pocha
edat en lo exercici militar perquè en les batalles fossen
forts e animosos e no haguessen terror de la vista dels
enemichs. La dignitat militar deu ésser molt decorada,
perquè sens aquella los regnes e ciutats no·s porien sos-
tenir en pau, segons que diu lo gloriós sanct Luch en lo
seu Evangeli. Merexedor és, donchs, lo virtuós e valent
cavaller de honor e glòria, e la fama de aquell no deu
preterir per longitut de molts dies. E com entre los altres
insignes cavallers de gloriosa recordació sia stat aquell
valentíssim cavaller Tirant lo Blanch, del qual fa special
conmemoració lo present libre, per ço, de aquell, e de les
sues grandíssimes virtuts e cavallerias se fa singular e
expressa menció individual, segons reciten les següents
hystòries.”